Carril Bici
Anant a la feina, en cotxe, amb un camió al davant.
Arribo a Paral·lel per girar cap a la Ronda de Sant Pau i el semàfor es queda en vermell.
El camió es queda just passat el carril bici de Paral·lel, i jo una mica abans de creuar el carril bici.
Com que l’estava envaint una mica i veia bicis baixar pel Paral·lel, que era el sentit que jo tapava, miro si tinc cap cotxe darrera per retirar-me una i deixar lliure el carril bici.
En aquestes que una noia, que pujava en bici per Paral·lel fot un crit i li dona un cop de puny al cotxe.
…
…
Bé, sincerament, no havia vist que pujava, perquè jo ja estava mirant de tirar enrere i em fixava mes aviat en no picar amb cap altre cotxe.
A més a més, en el sentit que anava aquesta noia, jo no la destorbava per passar.
Li tapava el carril bici, una mica abans, el camió.
Però clar, no anirem a fotre-li una patada al camió, no ens féssim mal.
M’he quedat pillat, i només m’ha sortit un: eh!
De seguida la bici ja havia enfilat Paral·lel amunt i jo encara al·lucinava.
Què he de fer l’enèsima vegada que es saltin un semàfor (de bici) en vermell davant meu?
(Aquest cop no estava en vermell)
Baixar i picar-li a la bici? No és la sol·lució.
Ja sé que són casos aïllats i no tots els que van en bici fan el mateix.
Com també reconec que hi ha kamikazes al volant.
Però de vegades se’ns demana més prudència i respecte als cotxes, perquè les bicis són més delicades.
Encara recordo un cop, ja fa temps, que creuant un carril bici caminant va passar un força ràpid (a tota llet) i li van donar un bon cop a la Cristina.
I estava embarassada, i es notava que estava embarassada.
Ni va parar per veure si li havia fet mal, ni per disculpar-se, ni res…
dijous, 8 maig 2008 a les 19:34
Embarassada no, estaba punt de rebentar de 8 mesos.
N’estic farta de les bicis i del “clinc clinc” per tot, qualsevol dia faré una bogeria.
El carril bici del Paral.lel és una veritable merda. Si vaig cap al cotxe “clinc, clic”, collons, he d’anar volant fins al cotxe?
Si estic lligant a les nenes al cotxe ho he de fer amb la porta oberta i “clinc, clinc” com collons les he de lligar, amb la porta tancada?
Estic per duu embassada al buit una super tifa de vaca i a la propera que senti “clinc, clinc” tifa que te crio…
Si no ens respecten jo no els penso respectar.
Imposts de circulació obligatori per les bicis, test psicotècnics i carnet per punts… ahhhh i el capitol del barrio sésamo. En rojo no se pasa, en ambar cuidado y en verde puedes pasar.
divendres, 9 maig 2008 a les 14:23
Completament d’acord amb vosaltres. M’encanta caminar i cada dia veig desenes de ciclistes fent el que els rota, posant en perill cotxes i vianants.
L’última és que ara pel meu barri, entre els àrabs hi comença a haver un moviment “recuperem les tradicions del pakistan”: Agafen la bici, es posen un “pitu” i van “pitant” per que tothom s’aparti. I quan arriben a la gran via, piten més fort i passen, encara que els cotxes vinguin cremats, obligant-los a frenar en sec.
dilluns, 2 juny 2008 a les 13:27
Si bé és cert que l’actuació de la xica que va pegar un colp de puny al cotxe és desencertada, no ho trobe tan malament en el cas que em va passar a mi. Una mica més cap amunt del Paral·lel, on hi ha una benzinera, em va eixir un cotxe tapant tot el carril bici i sense mirar si hi passava algú. Vaig haver de frenar i és clar, em vaig emprenyar i li vaig fer gestos a la conductora demanant almenys una disculpa, però no va fer res. Llavors vaig optar per pegar-li un cop de puny a la xapa, tampoc no tan fort com perquè es quedara un bony, però sí per cridar-li l’atenció.
Així i tot, el problema més greu és amb els vianants. ¿Quantes vegades he hagut d’esquivar les hosts de vianants que ixen de l’estació de metro de Poble Sec i creuen el carril bici (amb el semàfor de vianants en roig, evidentment) sense mirar i creient-se amb tot el dret del món a fer-ho? Tots els dies he d’esquivar gent al carril bici del carrer Tarragona, no només perquè el creuen sense mirar, sinó perquè hi ha qui va caminant per ell, oblidant que té una vorera amplíssima al seu costat. Al contrari que als cotxes, a nosaltres els cicliste ens costa un cert esforç frenar i després tornar a accelerar. Molta d’aquesta gent no reacciona al “clinc clinc” que tant sembla molestar-te, Cristina. Normalment els avance i els dic un irònic “Gràcies per ocupar el carril bici”. Davant aquesta situació, n’hi ha que demanen perdó i se’n van (desgraciadament, pocs), d’altres que ni s’immuten, i fins i tot una dona que em va escridassar amb un “A la mierdaaaaaa” propi d’en Labordeta.
Cristina, si has d’anar cap al cotxe el que has de fer és esperar que no passe ningú pel carril bici, com faries si en comptes de ser un carril bici fóra un carril de cotxes. Opine que mereixem el mateix respecte, que la gent ha de deixar de pensar que pot creuar el carril bici quan vol però mai se li acudiria creuar un carrer quan passen cotxes (bé, normalment). Per la meua part, jo respecte els drets dels vianants. Sempre pare quan hi ha vianants esperant a passar en un pas, tant si hi ha semàfor com si no, i si alguna vegada vaig per la vorera sempre vaig a espai, fins i tot a velocitat de vianant si no puc avançar-los.
A Barcelona tenim la sort que hi ha una certa quantitat de carrils bici i això ajuda a conviure millor les bicis i els vianants, sempre que hi haja un respecte mutu. Aprofitem-ho.
dilluns, 2 juny 2008 a les 15:01
Alberto, i quan estic aparcada al Paral.lel i he de lligar a les meves filles a la cadireta del cotxe, també està permès el clinc, clinc??
Respecte però per tothom!!!!
Tu has donat per entès que jo creuava sense mirar…. et creus que anant amb dues nenes, una de elles em cotxet, creuaré sense mirar o ho faré quan passi una bici?? Si, i de passada ballaré batuka….
dilluns, 2 juny 2008 a les 15:47
Abans de creuar sempre es mira a banda i banda, ja sigui per seguretat, per donar bon exemple i ensenyar-ho a la canalla, pel que sigui.
I en aquell cas donava temps suficient a creuar el poc més d’un metre d’ample que té el carril bici.
No se d’on va sortir la bici, si es va passar al carril bici des de la vorera,…
I l’altre problema és la poca distància entre el carril bici i els cotxes aparcats a la zona blava del Paral·lel.
Si has d’obrir la porta del cotxe per pujar les nenes, “molestes” una part del carril bici.
I ja et dic jo que no és opció pujar les nenes per l’altra banda, on els cotxes passen encara més ràpids.
No em queixo exclusivament dels ciclistes, perquè com a tot arreu, hi ha de tot:
Tant hi ha ciclistes, com conductors com vianants que no respecten.