I en aquell cas donava temps suficient a creuar el poc més d’un metre d’ample que té el carril bici.
No se d’on va sortir la bici, si es va passar al carril bici des de la vorera,…

I l’altre problema és la poca distància entre el carril bici i els cotxes aparcats a la zona blava del Paral·lel.
Si has d’obrir la porta del cotxe per pujar les nenes, “molestes” una part del carril bici.
I ja et dic jo que no és opció pujar les nenes per l’altra banda, on els cotxes passen encara més ràpids.

No em queixo exclusivament dels ciclistes, perquè com a tot arreu, hi ha de tot:
Tant hi ha ciclistes, com conductors com vianants que no respecten.

Cristina, si has d’anar cap al cotxe el que has de fer és esperar que no passe ningú pel carril bici, com faries si en comptes de ser un carril bici fóra un carril de cotxes. Opine que mereixem el mateix respecte, que la gent ha de deixar de pensar que pot creuar el carril bici quan vol però mai se li acudiria creuar un carrer quan passen cotxes (bé, normalment). Per la meua part, jo respecte els drets dels vianants. Sempre pare quan hi ha vianants esperant a passar en un pas, tant si hi ha semàfor com si no, i si alguna vegada vaig per la vorera sempre vaig a espai, fins i tot a velocitat de vianant si no puc avançar-los.

Alberto, i quan estic aparcada al Paral.lel i he de lligar a les meves filles a la cadireta del cotxe, també està permès el clinc, clinc??

Respecte però per tothom!!!!

Tu has donat per entès que jo creuava sense mirar…. et creus que anant amb dues nenes, una de elles em cotxet, creuaré sense mirar o ho faré quan passi una bici?? Si, i de passada ballaré batuka….

Així i tot, el problema més greu és amb els vianants. ¿Quantes vegades he hagut d’esquivar les hosts de vianants que ixen de l’estació de metro de Poble Sec i creuen el carril bici (amb el semàfor de vianants en roig, evidentment) sense mirar i creient-se amb tot el dret del món a fer-ho? Tots els dies he d’esquivar gent al carril bici del carrer Tarragona, no només perquè el creuen sense mirar, sinó perquè hi ha qui va caminant per ell, oblidant que té una vorera amplíssima al seu costat. Al contrari que als cotxes, a nosaltres els cicliste ens costa un cert esforç frenar i després tornar a accelerar. Molta d’aquesta gent no reacciona al “clinc clinc” que tant sembla molestar-te, Cristina. Normalment els avance i els dic un irònic “Gràcies per ocupar el carril bici”. Davant aquesta situació, n’hi ha que demanen perdó i se’n van (desgraciadament, pocs), d’altres que ni s’immuten, i fins i tot una dona que em va escridassar amb un “A la mierdaaaaaa” propi d’en Labordeta.

Cristina, si has d’anar cap al cotxe el que has de fer és esperar que no passe ningú pel carril bici, com faries si en comptes de ser un carril bici fóra un carril de cotxes. Opine que mereixem el mateix respecte, que la gent ha de deixar de pensar que pot creuar el carril bici quan vol però mai se li acudiria creuar un carrer quan passen cotxes (bé, normalment). Per la meua part, jo respecte els drets dels vianants. Sempre pare quan hi ha vianants esperant a passar en un pas, tant si hi ha semàfor com si no, i si alguna vegada vaig per la vorera sempre vaig a espai, fins i tot a velocitat de vianant si no puc avançar-los.

A Barcelona tenim la sort que hi ha una certa quantitat de carrils bici i això ajuda a conviure millor les bicis i els vianants, sempre que hi haja un respecte mutu. Aprofitem-ho.

L’última és que ara pel meu barri, entre els àrabs hi comença a haver un moviment “recuperem les tradicions del pakistan”: Agafen la bici, es posen un “pitu” i van “pitant” per que tothom s’aparti. I quan arriben a la gran via, piten més fort i passen, encara que els cotxes vinguin cremats, obligant-los a frenar en sec.

N’estic farta de les bicis i del “clinc clinc” per tot, qualsevol dia faré una bogeria.

El carril bici del Paral.lel és una veritable merda. Si vaig cap al cotxe “clinc, clic”, collons, he d’anar volant fins al cotxe?
Si estic lligant a les nenes al cotxe ho he de fer amb la porta oberta i “clinc, clinc” com collons les he de lligar, amb la porta tancada?

Estic per duu embassada al buit una super tifa de vaca i a la propera que senti “clinc, clinc” tifa que te crio…
Si no ens respecten jo no els penso respectar.

Imposts de circulació obligatori per les bicis, test psicotècnics i carnet per punts… ahhhh i el capitol del barrio sésamo. En rojo no se pasa, en ambar cuidado y en verde puedes pasar.