Carnaval 2009
Aquest any, la classe de l’Ares son la civilització Celta, i per Carnaval tocava disfressar-se de Celtes.
Alguns pares podien acompanyar als nens de la classe, també disfressats.
I clar, ens va faltar temps…
Sort que ens hi vam apuntar, perquè de la classe de l’Ares pocs pares s’hi van afegir (per no dir només una mare més i prou).
I ara ve el dilema…
Com és un Celta?
Es va fer el que es va poguer, i encara que ja feia temps que teníem els Triskells d’unes fitxes per la classe de l’Ares.
El problema va ser el casc, no trobes res que sigui 100% Celta.
I clar, amb un casc de Víking, anessis com anessis t’acaben dient Víking.
Això entre els conyes per les banyes, algun nen que diu: “mira un toro!” i d’altres barbaritats.
I dissabte a Sort, aprofitant la disfressa (farem servir l’excusa de la crisi).
A la tarda la “rua” amb el Requincuà, on les nenes van parar de saltar i ballar.
A la nit ens vam passar pel Mehari, que estava bastant molt animat.
Em vaig poder trobar amb un dels meus ídols [ironic], el David Bisbal.
Després de descartar que no era la Marilyn Monroe ni el Harpo Marx, inclús em va signar un autògraf.
(Inútil explicar-li que no érem Víkings, sinó Celtes)
Una altra vegada que tanquem el Mehari i com era d’esperar, després vam acabar al ball.

