En una empresa on vaig estar, això de “no avisar” quan entrava algú nou es va acabar de la següent forma: Va entrar una persona nova, sense avisar. Quan van anar a buscar el seu ordinador, els d’informàtica el van convidar amablement a entrar al “magatzem” i a muntar-se un ordinador a partir de les peces que hi havia per allà.

Cal tenir caràcter per fer algunes coses, però a vegades val la pena.

Donen “vidilla” i estan bé.
Com quan arribes i tothom està parat perquè algun servidor no acaba de tirar.
I a sobre et van apretant i preguntant si trigaràs molt.
(Més que trigaré mentre em vagis parant amb preguntetes)

Però de tant en tant, com a costum t’acaba minant.

Un altre que em mola molt:
“Ahir va entrar un nou empleat”
…
Ambient “peli” Western
(Soroll de vent + Boles de palla rodolant + grinyol de porta de Saloon)
…
Ala, prepara un equip a corre-cuita (si és que n’hi ha cap lliure), usuari a sistemes, bústia de correu,…
Deixant de banda, evidentment, tot el que estaves fent i que tenies previst acabar.

Ara però ja sabem que al setembre n’entren dos, aquest cop anem amb marge.
Encara estic al·lucinat que ens hagin avisat amb tant de temps.
(Segur que això té trampa i al final acabaran sent 3 o 4 persones i no 2)

Per al projecte “B”: I quantes coses portarà cadascun d’aquests ítems? 1.
Segur? Si.
1 i prou? Si.
Seguríssim? Si.
Ok … fas tot el desenvolupament pensant amb 1 i prou … i quan el presentes:

- Oh! Però només en pots posar 1!!!
- Bé, això és el que em veu dir!
- Oh, si, n’hi ha un, però llavors hem fet varies coses addicionals
- Llavors no són un, són de 1 a 5
- Bé, si t’ho mires així, si
….

També recordo les visites entranyables: “Elro”, avui bé una persona nova, com és que no té ordinador? o … si no pregunta-li a la senyoreta S, com més d’una vegada estant amb ella m’han sorprès amb una reunió, i la típica frase “Ah! No t’ho havia comentat?” “doncs no” “No t’has preparat res?” “evidentment no” “doncs vine igualment”.

Però aquests petits detalls donen emoció al dia a dia,seria molt avorrit arribar a la feina i saber sempre què faràs aquell dia