Un dia sopant a casa uns amics em van ensenyar el que en deien “Momentos Teniente”.

Resulta que en un programa d’aquests “despertador” de la ràdio tenien una secció on mostraven missatges ocults dins de cançons.

Res d’escoltar els vinils marxa enrere ni rotllos satànics.

Era cançons en anglès (força conegudes) on en alguna part semblava que parlaven en castellà.

Em va recordar al Killing in the Name dels Rage Againts The Machine, on normalment a Rock Dur cantàvem una altra cosa (en castellà) enlloc del “And now you do what they told ya“.

Força divertit.

El programa era “No Somos Nadie” a M80 Radio, i el feia el Pablo Motos i companyia.
Després d’un temps saltarien a la tele amb “El Hormiguero”.

Com que per aquella època anava amunt i avall fent visites, al matí escoltava el programa i em petava amb els “Tenientes” que enviava la gent (quan els donava per fer aquesta secció), i la resta del dia anava conduint escoltant música de tot tipus.

No se si perquè estic tarat, o per la meva sordera selectiva, però de tant en tant jo també en descobria d’aquests missatges ocults.

Un dia em va donar per anotar-los i enviar-los al programa de ràdio.

Al llarg de les diferents temporades de “No Somos Nadie” van arreplegar molts “Tenientes”.
I en alguna ocasió, inclús va caure algun dels que jo havia enviat.
Apa, ja tenim el minut de glòria complert.

Quan vaig començar amb Lo Bloc, una de les coses que volia fer era penjar de tant en tant alguna d’aquestes cançons amb missatges que jo havia trobat.

Però un cop engegat Lo Bloc vaig veure que em menjava força temps i mai m’hi podia posar una estona:
- Busca la cançó.
- Retalla la part on surt el missatge.
- Fes un vídeo on es pugui llegir el missatge.

I quan ja t’has fotut la currada, penges el vídeo a YouTube o similar:
- Esperar que es processi
- Pregar perquè no et capin l’àudio del vídeo perquè te copyright.
I tota la feina a prendre pel sac.

L’altre dia m’hi vaig poder posar, i vaig fer aquesta primera entrega on surten alguns que ja van aparèixer al programa de ràdio (però dels que jo havia trobat/enviat).

A més a més d’algun que no van emetre, però que també apareixia en aquelles mateixes cançons.

La gràcia d’això es trobar frases llargues, ja que es molt fàcil trobar paraules soles.
Tot i que en aquesta primera s’ha colat alguna de “paraula suelta”, per les properes ja en posaré de més rebuscades.

La majoria de vegades el resultat acaba sent una frase que no te ni cap ni peus, incoherent, però fa gràcia.

Reconec que de vegades s’hi ha de posar una mica de ganes per pillar la frase en castellà…

Tachaaannn…
Aquí el vídeo, ja veureu que apareix el nom del grup i la cançó, i el text que s’hauria de sentir en castellà tot just en el moment en que sona.
Per facilitar, es repeteix uns tres cops cada frase.

I per si mai falla el vídeo…

El primer single que sortia, si més no per la seva web, era Horchata.

Nom força curiós per posar a una cançó, i més quan són un grup de Nova York.

Avui, de rebot, he vist al diari gratuït 20minutos que el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Chufa els ha convidat a prendre Orxata quan es passin per Espanya.
+detalls

Això serà a finals de Febrer, perquè toquen el 27 i 28 a Barcelona i Madrid respectivament.

Si us va agradar Horchata, podeu tastar Cousins, la darrera entrega del grup. Cançó molt més accelerada que l’anterior:

I si amb això no en teniu prou i us heu enganxat als Vampire Weekend…

Aquí podeu escoltar tots els temes del nou àlbum:

	Cançó:	Horchata
	Grup:	Vampire Weekend
	Àlbum:	Contra
	Any:	2010

…

Quan vaig començar a escoltar Vampire Weekend, em vaig enganxar ràpidament.

El seu primer àlbum, del 2008, té molt bones cançons. Sonen molt indies.
Però tenen uns tocs originals tirant a folk africà.
Realment son difícils d’encasellar en un estil, ells en diuen: Upper West Side Soweto

Avui surt el segon àlbum: Contra.
Ja fa setmanes que van penjant vídeos o àudios dels nous temes a la seva web.
Alguns inclús de descarrega gratuïta.

Com el cas d’Horchata.

Continuen amb el seu estil.
I curiosa la lletra… Bevent orxata al desembre.
Potser no gaire apetitós a les nostres latituds.

Graciós com fan rimar Horchata…

Ja feia uns dies que se li bellugava i finalment… ha arribat el dia.

Després ja no hi ha manera de treure’m del cap aquella paraula o tornada.

Lo pitjor de tot és quan tens aquella tornada al cap i ni que et matessin te’n recordes de com es deia la cançó, o ni tan sols el grup que la toca.

He fet una petita cerca per la col·lecció de cds i mp3 per recollir 30 temes que alguna que altra vegada se m’han enganxat per culpa de una lletra amb paraules curioses.

Per problemes de temps i canvis que han fet al lloc on tinc les llistes de cançons, ha calgut dividir-ho en 3 parts (de 10 cançons cada una).

Així que quan acabin de sonar les 10 primeres, cal donar al PLAY de les següents, i el mateix per les 10 últimes.

Atenció: Per defecte, aquest reproductor te el volum al màxim.
Avisats esteu!

I per no variar la costum, després dels reproductors faig 5 cèntims de les que més m’agraden.
Tot i que en aquest cas les llisto totes per, ni que sigui, mirar de transcriure aquestes paraules sense sentit que hi canten.

1a Part

2a Part

3a Part

…

Track 01: Catatonia – Karaoke Queen
Oooh sha la la, la la la la
Per començar, una cançó que fa referencia al títol de la llista.
No es que en aquesta repeteixin molt el “Shalala“, bé potser cap al final no diuen una altra cosa.
Però ja m’ha servit d’excusa barata per colar un tema de Catatonia.

Track 02: The Trashmen – Surfin Bird
A-well-a bird, bird, bird, the bird is the word
Feia mooolt temps que tenia aquesta veu rondant pel cap i no hi havia manera de recordar qui carai eren, ni com es deia la cançó.
I com que tampoc sabia la lletra, ha costat força trobar aquesta cançó.
Però ha valgut la pena!
(També té una mica de Papa-ooma-mow-mow)

Track 03: Malcom McLaren – Double Dutch
Heh-ebo, ebo-ebonettes
No, no. No parla pas dels M&M’s.
(Una altra que també té de fons el clàssic Papa-ooma-mow-mow)

Track 04: Crash Test Dummies – Mmm Mmm Mmm Mmm
Mmm Mmm Mmm Mmm
El títol de la cançó ja ho diu tot.

Track 05: Autralian Blonde – Chup Chup
Chup Chup Churup, Chup Chup Churup Churup

Track 06: Terrorvision – Oblivion
Ooh wop, bop ba doo wop, bop ba doo wop, bop ba doo
Quants cops haure saltat aquesta cançó?
I quants l’hauré punxat?

Track 07: Sam The Sham & The Pharoahs – Wolly Bully
Wooly bully, wooly bully, wooly bully
Un altre clàssic.

Track 08: Bananarama – Na Na Na Hey Hey
Na na na na, Hey hey hey

Track 09: Joe South – Games People Play
La-da da da da da da da

Track 10: Electric Light Orchestra –
Whamalamabamalama
Bf! Un clàssic de Rock-Dur. I dels que sempre m’ha agradat bastant.
Dec tenir aquest tema en alguna cinta gravada a Rock-Dur, de força anys abans que jo hi poses els peus (Era Joan Llopis).

Track 11: The Ting Tings – Great DJ
Ah ah, ah, ah, ah ah ah ah
Eee eee, eee, eee, eee eee eee eee
Que dir dels The Ting Tings?
Amb un àlbum del passat 2008, ja n’ha tret força bons temes con a senzills.

Track 12: Bad Manners – Ne-Ne Na-Na Na-Na Nu-Nu
Ne-Ne Na-Na Na-Na Nu-Nu
Un tema sense lletra intel·ligible.
Sempre que el torno a escolta, em recorda a la serie “Els Joves”.
Em sembla que no hi sortia, més aviat que s’assembla al tema que sona quan acabaven els capítols.

Track 13: The Tokens – The Lion Sleeps Tonight
A-weema-weh, a-weema-weh, a-weema-weh, a-weema-weh
Tinc records molt divertits amb aquesta cançó, dona molt de joc.

Track 14: Blue Swede – Hooked On A Feeling
Ouka-Chaka Ouka-Ouka, Ouka-Chaka Ouka-Ouka
Rescatada de l’oblit per en Tarantino a Resevoir Dogs, pels volts del ‘92, i anys després explotada per anuncis de la TV.

Track 15: Los Rodríguez – Mucho Mejor
Uyuyuuu, Uyuyuuu, Uyuyuuu, Uyuyuuu, Ah-Ah-Ah, Ah-Ah Ah-Ah
Estic tirant bastant de clàssics de les nits de Rock-Dur…

Track 16: Counting Crows – Mr Jones
Sha la la, la la la la
El que deia, un altre clàssic de les nits de Rock-Dur…
Només te una mica de “Shalala“, però lo suficient per colar-lo.

Track 17: Beach Boys – Papa-Oom-Mow-Mow
Papa-Oom-Mow-Mow
El clàssic Papa-Oom-Mow-Mow
“Funniest sound I ever heard
But I can’t understand a single word”

Track 18: Boney M. – Brown Girl In The Ring
Tra… la-la la-la
Tota la vida cantant “Shalala!” i resulta que escoltant-ho bé diuen “Tralala!”
Ara, com la versió de la Jana… cap!

Track 19: Van Morrison – Brown Eyed Girl
Sha la la, la la, la la, la la, la la dee dah, la dee dah
Aquesta si que és de les de “Shalala” de tota la vida.

Track 20: Talking Heads – Psycho Killer Girl
Fa-Fa-Fa-Fa, Fa-Fa, Fa-Fa, Fa-Fa
Compte! No us confongueu, al principi pot semblar la sintonia de Fraggle Rock.
I també s’hi podria afegir alguns:Oh-Oh-Oh-Oh, Ay-Ay-Ay-Ay-Ay

Track 21: Jamie T – If You Got The Money
Da-dee-doo-da-da-dee-da-doo-dah
Dom-dom-de-de-dom-dom
Dom-da-dee-doo-da-da-dom
Da-dee-doo-da-dee-da-doo-dah
Dom-dom-de-de-dom-dom
Dom-da-dee-doo-da-da-dom
Sense comentaris… Mmm…

Track 22: Inner Circle – Sweat
A la la la la long, a la la la la long long li long long long
Mira que be!
Enllaça amb l’anterior, que utilitza una petit sample d’aquesta.

Track 23: The Rubettes – Sugar Baby Love
Wap Shuwari, Wap Shuwari-wari
I a més a més del “Wap Shuwari” a lo Spanglish, dona molt de joc amb el falset dels cors.

Track 24: Lulu – Boom Bang-A-Bang
Boom Bang-A-Bang-Bang

Track 25: Opus – Life Is Life
Liiiiiiiife, Nana nanana
Crec que tots hem fet algun cop el “Nana nanana” d’aquesta.

Track 26: The Proclaimers – The Doodle Song
Doodle-oo-do, Doodle-doodle-oo-do
Una altra dels Proclaimers que em diverteix…

Track 27: Middle of the Road – Chirpy Chirpy Cheep Cheep
Ooh wee chirpy chirpy cheep cheep
Buf! No té anys ni res, i encara la he colat algun cop.
Crec que per Sort ronda el vinil (45rpm), i si no és el d’aquest tema és l’altre single (Soley, Soley).

Track 28: The Police – De Do Do Do, De Da Da Da
De Do Do Do, De Da Da Da

Track 29: Betty Everett – It’s In His Kiss (The Shoop, Shoop Song)
Shoop-shoop, shoop-shoop, Shoop-shoop, shoop-shoop

Track 30: The Boomtown Rats – She’s So Modern
La-la-la-la
(També hi trobem una mica de ga-ga, ga-ga-ga)
Una mica de punk per acabar…

Shalala!

01 : Catatonia – Karaoke Queen
02 : The Trashmen – Surfin Bird
03 : Malcom McLaren – Double Dutch
04 : Crash Test Dummies – Mmm Mmm Mmm Mmm
05 : Australian Blonde – Chup Chup
06 : Terrorvision – Oblivion
07 : Sam The Sham & The Pharaohs – Wooly Bully
08 : Bananarama – Na Na Na Hey Hey
09 : Joe South – Games People Play
10 : Electric Light Orchestra – Rock ‘N’ Roll Is King
11 : The Ting Tings – Great DJ
12 : Bad Manners – Ne-Ne Na-Na Na-Na Nu-Nu
13 : The Tokens – The Lion Sleeps Tonight (Wimoweh)
14 : Blue Swede – Hooked On A Feeling
15 : Los Rodr¡guez – Mucho Mejor
16 : Counting Crows – Mr Jones
17 : Beach Boys – Papa-Oom-Mow-Mow
18 : Boney M – Brown Girl In The Ring
19 : Van Morrison – Brown Eyed Girl
20 : Talking Heads – Psycho Killer
21 : Jamie T – If You Got The Money
22 : Inner Circle – Sweat
23 : The Rubettes – Sugar Baby Love
24 : Lulu – BoomBang-A-Bang
25 : Opus – Life Is Life
26 : The Proclaimers – The Doodle Song
27 : Middle Of The Road – Chirpy Chirpy Cheep Cheep
28 : The Police – De Do Do Do, De Da Da Da
29 : Betty Everett – The Shoop, Shoop Song (It’s In His Kiss)
30 : The Boomtown Rats – She’s So Modern

La tria de cançons d’aquest mes agafa 50 temes que porten Londres al títol.

Aquesta vegada tot s’ha endarrerit més de l’habitual, i per diferents bandes:
Una feinada que se m’ha girat que no m’ha deixat molt temps lliure; Amb feina a casa també, i alguna que altra visita, i vida social; …

I per acabar-ho d’adobar, el lloc on preparava les llistes fins ara (imeem), els hi ha donat per posar límit de número de cançons pels usuaris corrents, i ampliar funcions als usuaris de pagament. I d’això no te n’adones fins que t’hi poses a preparar-ho, quan ja ho tens tot llest i triat, i fa una graaaacia de morir-se.

De fet, ja m’hi vaig trobar el mes passat, i vaig sortir del pas amb la solució fàcil: crear un nou compte d’usuari, però cada vegada han collat una mica més i no era plan d’anar creant usuaris i usuaris i més usuaris.

Per tant ha calgut buscar altres recursos similars per Internet i comprovar les limitacions que tenen per no trobar-nos amb el mateix, que potser mira, hi hem sortit guanyant i tot.

Tornat a la tria de cançons, em sona a que em repeteixo cada vegada: hi ha una mica de molts estils diferents, i sense repetir cap grup. (Hi ha The Clash, i una altra de Clash, però son bandes diferents).

Només agafant temes que portin “Londres” al títol ja ha calgut descartar, si m’hagués decidit per les que parlen de Londres i els seus barris… encara estaria fent el primer passe de les “possibles”.

Al final hi ha títols que s’acaben repetint (London, London Girls, London Bridge), però de fet son cançons diferents i no versions d’una mateixa.

Amb aquest nou sistema de fer la llista hi ha millores, perquè abans algunes quedaven retallades a una mostra de 30 segons (per temes de drets d’autor), i ara totes es poden escoltar de principi a fi.

Però no se ben ve perquè, no les podia posar totes en una mateixa llista. Es veu que 50 cançons som massa per una llista, ves per on!

Així que la llista queda dividida en dos parts de 25 cançons cada una.
Per tant, quan s’acaben les 25 primeres cal donar al PLAY de les 25 següents.

I una mica més abaix dels reproductors hi ha algun detall de les que més m’agraden.

NOTA: El reproductor té per defecte el volum al màxim, cuidadin!

Track 01: Warren Zevon – Werewolves of London
L’estiu passat van agafar la base d’aquest tema, ho van barrejar amb una mica de la lletra de “Sweet Home Alabama” (Lynyrd Skynyrd’s), potser perquè te uns acords molt semblants, per fer-ne el “All Summer Long” de Kid Rock.

Però com sempre, molt millor aquesta, l’original.
Que tracta sobre els homes llop de Londres.
Curiós: menjant xino i bevent pinya colada.

La cançó és del 1978, però parlar dels homes llops sempre ha estat un tema recurrent, i ara sembla que torni a agafar popularitat:
Underworld: La Rebelión de los Licantropos, X-Men Orígenes: Lobezno, HOMBRE LOBO: Nou àlbum dels EELS que surt a principis de Juny (després de 4 anys sense material nou).

Track 02: Blur – London Loves
Dels anys gloriosos de Blur, i del Britpop.
Un tema no gaire conegut, ja que de l’àlbum Parklife en van sortir altres temes més comercials.

Track 04: Bad Manners – Inner London Violence
Els Bad Manners en directe.
Festa, festa i festa!

Track 06: KEiTO – South London Spring
Una bona cançó per desconnectar…

Track 07: The Clash – London Calling
De l’àlbum amb el mateix nom (London Calling), on a més del punk que havien fet fins llavors es van aventurar amb altres estils (reggae, ska, rockabilly, soul,…).
En el cas d’aquesta cançó, guitarres punk amb una base de baix més aviat reggae, per acabar en un missatge de SOS en morse amb la guitarra.

Track 08: Electric Light Orchestra – Last Train to London
La primera de la llista era del 1978, l’anterior del 1979 com aquesta.
I cada una d’un estil ben diferent.

Track 11: Marseille Figs – I Love London
Gent de Londres, parlant de Londres.
M’agrada el pop experimental d’aquest grup, i en concret aquest tema.

Track 13: The Invisible – London Girl
Un altre tema que també esta molt be per desconnectar.

Track 15: The Smiths – London
Els Smiths també m’han agradat des de sempre, i després en Morrisey en solitari.
Aquesta cançó tampoc és un gran èxit, una cara B que després va aparèixer en una recopilació.

Track 21: Uisce Beatha – Old South London
Banda canadenca de folk, però que també em recorda als REM de fa temps.
Es van haver de canviar el nom a Red, per plets amb una destil·leria, ja que Uisce Beatha és el nom que es feia servir en Gaèlic Irlandès pel Whisky (Uisce), i es veu que a Escòcia hi havia alguna empresa amb el mateix nom (Tot i que en Gaèlic Escocès el nom original variava una mica: Uisge Beatha).
Sigui com sigui, no li trec la raó a l’origen del nom de la beguda: Uisce (Aigua) Bethad (de la Vida).

Track 29: Saint Etienne – London Belongs to Me
No és el primer cop que apareixen els Saint Etienne a les llistes que faig.
I aquest tema, no és el primer d’aquesta llista que comento que està molt bé per escoltar i relaxar-se.

Track 30: The Clumsy Lovers – London Bridge
Una cançó a mig camí entre el folk i el ska que anima l’ambient.

Track 33: Tori Amos – London Girls
No es que se la conegui per aquesta cançó, i això que està bé.
M’agrada aquesta veu mig trencada que gasta aquí.

Track 34: Lily Allen – LDN
LDN és una de les maneres d’abreujar London.
Aquest va ser dels primers temes de la Lily Allen que va triomfar al seu MySpace, i pel que va poder fer un primer single.
Amb un ritme que s’apropa al Ska, es fa estrany per una cançó que parla de Londres, que la primera imatge que et ve al cap es pluja i núvols.

Després vindria el primer àlbum, que amb la cançó Smile faria que sonés per tot arreu.
Ara fa poc que ha tret el segon…

No ha calgut la influencia de ser fillola de Joe Strummer (The Clash)

Track 41: Ralph McTell – Streets of London
Un clàssic de finals del 60, principi dels 70.
Una cançó de la que n’han fet unes 200 versions.

Track 48: Cibelle – London London
M’encanta aquesta cançó, dona bon rotllo.

Track 49: Jason Kaneshiro – London
Una cançó tranquileta per anar tancant la llista.

Track 50: Catatonia – Londinium
Cançó que dona el títol a la llista.
Sempre m’ha agradat molt la veu de la Cerys Matthews de Catatonia.
Puja i baixa mig trencada. Sempre li dona un noseque diferent a les cançons.
Llàstima que al final Catatonia es separessin.

No està malament per acabar.
Encara que la lletra no alava les virtuts de Londres, sinó tot el contrari:
És un crit d’auxili mentre marxa de la ciutat que mai dorm, que et xucla la vida i els diners de la butxaca.

…

Londinium

01 : Warren Zevon – Werewolves of London
02 : Blur – London Loves
03 : Girls Aloud – Swinging London Town
04 : Bad Manners – Inner London Violence (Live)
05 : Queensryche – London
06 : KEiTO – South London Spring
07 : The Clash – London Calling
08 : Electric Light Orchestra – Last Train to London
09 : Null Device – Walk in London (Acoustic)
10 : Fergie – London Bridge
11 : Marseille Figs – I Love London
12 : The Faint – Southern Belles In London Sing
13 : The Invisible – London Girl
14 : Nemas – Backstreets of London
15 : The Smiths – London
16 : Chemical Brothers – Hold Tight London
17 : The Voom Blooms – The London Heads
18 : Intaferon – Get Out of London
19 : Coldplay – Cemeteries Of London
20 : This Is Ivy League – London Bridges
21 : Uisce Beatha – Old South London
22 : The Tacticians – London’s Alright
23 : Vibrators – London Girls
24 : Kinch – Londontown
25 : Lost on Purpose – London
26 : Drone + Ninel – London Week End
27 : John Mark McMillan – London Town
28 : Clash – First Night Back In London
29 : Saint Etienne – London Belongs to Me
30 : The Clumsy Lovers – London Bridge
31 : Ed Hecht – London Skies
32 : The Magnetic Fields – All the Umbrellas in London
33 : Tori Amos – London Girls
34 : Lily Allen – LDN
35 : Spouse – London
36 : Eskimo Joe – London Bombs
37 : The Misfits – London Dungeon
38 : Ram John Holder – Black London Blues
39 : Metric – London Halflife
40 : Stars – London Fields
41 : Ralph McTell – Streets of London
42 : Godsmack – Someone In London
43 : Akala – This is London
44 : John Murphy – London Deserted
45 : Third Eye Blind – London
46 : 3 Doors Down – Landing In London
47 : Xiu Xiu – P.J. In The Streets Of London
48 : Cibelle – London London
49 : Jason Kaneshiro – London
50 : Catatonia – Londinium

Amb aquesta durada dona temps per fer una bona introducció, un parell d’estrofes, les tornades i algun ’solo’ pel mig.

Però no sempre calen més de 3 minuts per fer una bona cançó.

En aquesta ocasió, he recopilat 77 cançons que no passen d’un minut de durada.

En principi, els primers que em van passar pel cap van ser els NOFX.
Tenen força cançons molt curtes.
I després d’altres grups que més aviat tiren cap al Punk, ja que la majoria acostumen a tenir algun tema curt.

Però després de buscar, remenar i triar, no tot acaba sent Punk.
Hi ha una mica de tot, i com no, parides i rareses, i versions impossibles.

Això si, com de costum, sense repetir un mateix grup.

I una altra condició era evitar les ‘intros’, ‘outros’, ‘interludes’, ’speeches’ o coses per l’estil.
Potser s’ha colat alguna.

Uns altres ‘descartes’ han sigut sintonies de la tele, ja que qualsevol programa o serie te una sintonia que no passa d’un minut.

No m’he matat molt a l’hora d’ordenar-les, de més curta a més llarga.
I si més d’una coincideixen en duració, per ordre alfabètic del grup.

Sembla mentira quantes cançons es poden trobar que no passin dels 60 segons.

Els més observadors veureu que la primera cançó dura 31 segons, que no n’hi ha de més curtes?
N’hi ha força inferiors a 1 minut, però això ja és tema per a una propera sel·lecció.
(Això em sona, em començo a repetir).

Com acostumo a fer darrerament, després de la llista de reproducció comento algunes de les més curioses o que m’agraden més.

AVIS: El reproductor de imeem retalla algunes cançons a una mostra de 30 segons, ja que no disposa dels permisos de l’autor per reproduir-la lliurement. Així doncs segurament hi ha algunes del llistat que no es poden escoltar complertes, tot i que asseguren que mica a mica van aconseguint més drets de copyright.
(EN AQUEST CAS, PER MOLT QUE RETALLIN LES CANÇONS, LA MEITAT ESTA ASSEGURADA)

Track 04: Half Man Half Biscuit – Vatican Broadside
Una melodia que tothom coneix, amb una lletra una mica absurda.

Track 07: Y.A.C.H.T. – Chicka-Chicka
Un ritme estrany que s’enganxa.

Track 09: Limp-X – 99
Podria aprofitar-se com a himne en algun esdeveniment.
Bona manera de jugar amb ‘99′, per fer “nannana”…

Track 10: Swingin’ Utters – Back To You
De Califòrnia, però en aquest tema sonen molt Celtes.

Track 11: The Moldy Peaches – Cheese
Una parida de cançó, però una component del grup es la Kimya Dawson, que tornarà a sortir més endavant.

Track 12: The Muffs – Pimmel
Uns altres de Califòrnia, però que en aquesta cançó canten en Alemany.
“Ich wünsche blasen großen fetten pimmel”

Track 20: Fifty Two Key Verbeek Fairground Organ – All My Loving
Quina troballa! A mi que m’agraden les freakades.
Versió en òrgan d’un tema dels Beatles.

Track 21: The Pinker Tones – Many Years Ago
Aceptamos “Many Years Ago” com a possible tema per una pel·licula de James Bond.

Track 25: Undertones – She Can Only Say No
Aquest tema de Undertones em recorda bastant a l’estil de Loquillo y los Trogloditas.

Track 29: Snuff – Wanabee
L’original (de les Spice Girls) reduïda a 39 segons.
I els dona temps per fer 5 segons de intro.
Amb això queda evident que en la original hi havia molta palla.

Track 35: Bush – X-Girlfriend
Aprofitable per la BSO d’alguna serie juvenil.

Track 36: Club 8 – I Don’t Need Anyone
Una bonica veu sobre una melodia que s’enganxa facilment.

Track 44: Monty Python – Sit On My Face
Simplement… Monty Python

Track 45: NOFX – Murder the Government
46 segons donen per Intro, Estrofa i Tornada.
No es la única cançó per sota d’un minut que tenen, i menys en directe, que encara van més accelerats.
(Aish! Quins records del Doctor Music)

Track 48: They Might Be Giants – Minimum Wage
Una altra freakada de cançó que te alguna cosa que se m’enganxa.

Track 49: CocoRosie – Girl and the Geese
M’agraden molt els ambients que creen les CocoRosie amb quatre catxarros, joguines i algun instrument.
Aquesta potser no te molta cosa…

Track 50: Turtle Bay Country Club – White Vests & Black Accounts
Un grup no molt conegut, que vaig trobar per casualitat fa anys, bastants.

Track 53: De La Soul – A Little Bit of Soap
Una curiosa manera d’aprofitar una base força coneguda.

Track 57: The White Stripes – Little Room
Pim-Pam-Pum!

Track 62: Yummy Fur – British Sounds
Una guitarra que recorda els Beatles que ajuda a reivindicar el sentiment Britànic.

Track 65: Kimya Dawson – Uncle Hukee’s House
Cantant etiquetada en estil “anti-folk”.
Aquesta cançó surt d’un àlbum amb tot de cançons “infantils”.

Track 66: Stephen Lynch – What If That Guy from Smashing Lost His Car Keys
No és el primer cop que trio aquesta cançó.
Una bona parodia d’en Billy Corgan

Track 70: Tool – Intermission
Interessant…

Track 73: Mano Negra – Mano Negra (Pt.1)
Molts records…
Sobretot de quan escoltava “In the Hell of Patchinko” dia si, dia també.

Track 75: Bad Manners – Can Can, Buster’s Groove
No és dels millors temes de Bad Manners, de fet és una versió.
Però Bad Manners de totes maneres.

Track 76: Stereo Total – Push It
Una bona versió, o si més no curiosa, de l’original de Salt-N-Pepa.

Track 77: The Misfits – Braineaters
Oi! en estat pur per acabar.