Ni sóc economista, ni parlaré de política (que ni uns son tan bons ni els altres tan dolents).

Però tal i com estan les coses, sembla que d’aquesta crisi només ens en podria treure Robin Hood.

I no soc l’únic que ho ha pensat, a Anglaterra ja fa mesos que reclamen l’impost de Robin Hood (Robin Hood Tax).

Aquest impost consisteix en que l’estat recapti, a les entitats bancaries, el 0,05% de les transaccions financeres (i canvis de divises, i ofertes d’accions, i…) que es fan entre els bancs.

Que per al banc és un percentatge molt petit, però que podria significar 400 Bilions de $ anuals a nivell mundial.

(Ara se m’ha posat cara de Núñez de Crackovia:
Això són molts euros, eh?!)

Per començar ja esta bé, perquè als que els hi tocaria pagar serien els bancs, els mateixos que ens van portar a la crisi, i que pobrets ells que en els resultats dels darrers anys “només han guanyat nosequants mils milions”.

No com ara que ho hem de pagar els que no en tenim cap culpa:
- Amb més pressió a la feina.
Perquè n’hi ha molts allà fora que podrien estar al teu lloc.
Perquè no saps si la cosa anirà a pitjor i l’empresa tancarà (que quan ja ho has viscut un cop…)

- Amb el salari “congelat”.
Que qualsevol s’atreveix a demanar un augment ara.

- Amb un 5% menys de salari als funcionaris.
Que ja el tenien congelat feia temps.
I que en alguns casos ho fan a l’estil Made In Spain (o chapusero): com que pel Juny no dona temps a gestionar-ho correctament, doncs al Juliol fem un 10% (Oooléee…)

- Pujada de l’IVA.
Això mateix! Apujar l’IVA perquè la gent que ja li costa arribar a final de mes encara vagi més apurada i gasti menys, el que (mode irònic: on) reactivarà l’economia d’immediat (mode irònic: off).

Per això mateix, cal que torni Robin Hood!

Que amb el pasturrial que es trauria dels bancs (un % irrisori per a ells) donaria per moltes més coses:
- Invertir en salud i educació
Que no n’anem sobrats que diguem.

- Invertir en la lluita contra el canvi climàtic.
Que a casa semblem idiotes reciclant, i educant les nenes al reciclatge.
Perquè després portem des del 22 d’abril amb una fuita de petroli al golf de Mèxic.
Per cert, ja s’hauria pogut invertir en energies renovables fa temps i no tant en toxana.

- Donacions (i no préstecs) per al desenvolupament sostenible dels països “pobres”.
Tal i com es van comprometre a la Cimera de Copenhague.
(Que aquest és un altre tema que també…bf!) +info

Però tan és, els bancs ja s’ho farien per recuperar aquest %.
I com no, pagant els mateixos de sempre…

estonos
locomemos
conpatatas
entretodos.orc!

Ja pots tenir un “bon” Antivirus Corporatiu a la feina que sempre se’n cola algun.

Llavors no marxa ni que actualitzis l’antivirus i li passis un escaneig complert.
(Si ja se li ha colat, poc pot fer per detectar-lo ara).

I prega perquè no comenci a estendre’s per la xarxa…

El virus “de moda” amb el que he hagut de lidiar les darreres setmanes és aquell que et posa doble accent cada cop que escrius una paraula: cami´´o.

Tan hi fa si és un troià, spyware, keylog: s’ha de treure.

Com que l’antivirus ni s’ha adonat que entrava, només queda l’opció de provar alguns programes que estan més encarats a spywares i derivats.
(O com a darrer recurs, re-instal·lar Windows, bf!)

Amb els que m’he barallat i trobat millors resultats, i que a més a més d’altres merdetes també elimina el doble accent és:

Malwarebytes’ Anti-Malware
http://www.malwarebytes.org/mbam.php
( Fins hi tot ara he vist que tenen grup al Facebook
http://www.facebook.com/Malwarebytes )

Hi ha una versió gratuïta que ja fa el fet.

Només cal:

1. Descarregar.

2. Instal·lar.
No té massa complicació.

3. Actualitzar base de dades de signatures.
Ho demana el primer cop que obrim el programa.

4. Realitzar un Examen Complert.
Triant totes les unitats de disc que tinguem al PC.

Això triga el que triga, depen molt de la quantitat d’arxius que tinguem al disc.
Així que calma i no atabalar gaire el PC amb altres programes.

5. Al finalitzar mostra un informe del que ha trobat.
Cal clicar a “Remove Selected” o “Quitar lo seleccionado” perquè ho elimini completament.

6. Reiniciar Windows

Si tot i amb això no marxa, cal fer l’escaneig complert des del “Modo Seguro” de Windows.
Que no carrega tants serveis ni aplicacions.

Per arrancar Windows en “Modo Seguro” cal apretar la tecla F5 (almenys al XP) abans que comenci a arrancar Windows.
Ha d’aparèixer un llistat d’opcions i la primera es el famós “Modo Seguro”.

Parle, entre d’altres coses, de com es va passar de descartar lo pallarès a la sèrie “Les Veus del Pamano“.
I com, d’altra banda, es fa un humor amb parlar “pallarès”, o “lleidatà” que poc (o res) te a veure amb lo parlar “pallarès” real.

Molt bon article Eva!

Enllaç: Rieu-vos de nosaltres

Fa que pensar…

Així resumint, en la meitat d’aquests canvis, els ‘informàtics’ ens hem enterat al darrer moment o a ‘toro pasado’.
Des d’aquí: Gràcies per demanar l’opinió! (irònic).
Hagués estat be, ja només per quedar bé, o simplement saber el que pot fer falta o implicarà per tal d’enllaçar-ho amb la resta de sistemes en funcionament.

D’altra banda, en alguns casos hem pogut dir la nostra, aportar solucions, idees,…
(Y pa’que?!) No es que hagi servit de gaire.

Rebobinant uns mesos, quan estàvem valorant un parell de servidors nous, en una conversa amb un tècnic-comercial d’un proveïdor em va explicar una vivència similar:

“…
Presentant un projecte, hi havia entre altres, el típic senyor amb pur.
Quan vaig acabar em va preguntar:
- A veure, saps quantes capes OSI hi ha?
-> Si clar, 7: física, enllaç, xarxa, transport, sessió, presentació i aplicació.

- Doncs NO! N’hi ha dues més:
8 Econòmica
9 Política
…”

Es veu que el pobre es va quedar pillat.

NOTA BREU:
Els nivells OSI son els estàndards que es van crear per fer més compatibles els diferents tipus de tecnologies de xarxa.
Més detalls a la Viquipèdia (tampoc es plan de començara a ratllar amb el tema).

Però tenia raó, i en pocs dies ho vaig comprovar personalemnt.

L’oferta d’aquell proveïdor no va tirar endavant, per culpa del nivell econòmic.
Era una oferta d’un sistema potent i fiable que ens donava moltes eines i opcions.
Era fer un salt qualitatiu en referencia al que teníem, i de preu elevat, però no exagerat pel que oferia.
I pensant en créixer, era l’opció més bona.

Al final vam fer una evolució-actualització dels servidors amb tecnologia a dia d’avui.
“Que sí, que va a quedar muy bonito y todo lo que tú quieras,
pero pa endosaros los capitales, preferimos, que os lo gasteis en hacernos hospitales.”

Realment hem guanyat en rendiment, tecnologia i espai de disc, però podíem haver pensat en tecnologia a més llarg plaç i amb més possibilitats.

I com aquesta, d’altres que per culpa de la capa “Econòmica” no han tirat endavant.
Tot i donar força bons arguments tècnics.

De vegades penso que en el meu cas en concret, tenim una capa més a part de la 8 i la 9, la Deu.

Com deia al principi, això quan nosaltres hi posem cullerada, de vegades apareixen sistemes nous que ja estan a punt d’implementar-se i nosaltres no en sabíem res.

No podíeu consultar abans?
Per si coneixem la tecnologia, sabem alguna altra alternativa, per si comporta molta implementació, per si…

Això em fa pensar:
- D’informàtic res!
Sóc un simple apagafocs…
Bomber? No!
Els bombers s’hi juguen la vida, ja ho hem viscut fa poc, i es mereixen un respecte.

- Perquè un Dept. Informatic?
Si gairebé literalment “suen” del nostre punt de vista.

Avui mateix una més de cada:

- Proposta Dept. Informàtic per uns manteniments de servidors: Massa car!

(Ja us dic jo que no és gens car pel que inclou i pel que implica en cas d’alguna averia)

- Nou sistema per a xarxa comercial que implica 2 sistemes nous per allà al mig, i del que no s’havia comentat res a Informàtica.

Bieeen!

Nou servidor + Base de Dades (a la Central) que s’ha de sincronitzar amb la Base de Dades principal; i un catxarro molt lluent i bonic pel comercial amb una altra Base de Dades que s’ha de sincronitzar a l’anterior.

A jugaaarrr!

PD: I dona les gràcies que tens feina!

Doncs no l’hauré cagat jo vegades per anar de llest i voler millorar el que ja funcionava.

Remenar una mica per aquí, trastejant per allà, i al final tot queda pitjor de com estava al principi…

Ara fa uns mesos, des del gener, que tant per la C31 com per la C32 (per anar de Castelldefels a Barcelona) tenim implantat el Limit de Velocitat Variable.

Calia?

Quan van posar el limit a 80Km/h ja fa temps, ens van vendre la moto que era:
“la gran solució“.

Per evitar accidents, per reduir la contaminació,…

Semblava una bogeria fer anar a tothom a 80Km/h.
Pel tema d’accidents potser si que podia influir, però per la contaminació…

Tan hi fa, t’acabes acostumant, i total moltes vegades no podies anar ni a la meitat d’aquesta velocitat pel trafic que hi havia.

T’acabes acostumant tant que quan de tant en tant sortim de la zona de limit 80 (normalment per pujar a Sort), i pots anar a 120 per la A2, sembla que hagis activat el Turbo Boost, i per dins tens la sensació que no pot ser, que vas molt ràpid, que alguna cosa no va be.
(També és veritat que això només dura 5 minuts).

Passat un temps d’aquesta implantació, van venir els resultats:
Que si s’havia reduït el nombre d’accidents, que si el nivell de contaminació havia baixat.

També van sortir alguns experts dient que aquests resultats ni eren tan elevats, ni gracies a aquestes mesures exclusivament.

Però a fi de comptes, la solució del limit a 80Km/h semblava ideal.
En vista dels resultats havia sigut un gran encert.
(Segons la valoració dels mateixos que la van implantar, evidentment).

Doncs el que deia al principi de tot:
Si una cosa funciona… no ho toquis!
No va tant be?!

“Que no, que no, que ja us heu acostumat anar a 80Km/h.
I ara ja no recaptem tant en multes.”
(Oops, això ho he escrit en veu alta?)

Resultat:
Limit de Velocitat Variable des del Gener.
Limit d’Emprenyament Variable (més aviat).

Ara segons el trafic, la velocitat mitja que portin els vehicles, i ves a saber quina altra premissa o condició, els panells de limit de velocitat poden estar a 80, 70, 60, 50 i 40Km/h.
(Si, si, sempre inferior a 80, mai superior).

Fins ara no havia comentat res, perquè volia veure que tal anava.
Hi havia moltes variables, diferents opcions de trobar-te els panells, i veure que tal reacciona la resta de gent.

Conclusió:
Si una cosa funciona… no ho toquis!
No anava tot tant be a 80Km/h sempre?!

Els primers dies una mica de caos, i molta gent que passava de respectar els límits per sota de 80Km/h.
-O bé perquè no es fixaven en els panells, i anaven fent com cada dia.
-O bé perquè com que fins al Març no es començava a multar…

Jo els primers dies em vaig trobar un cop anant a 40Km/h, perquè així s’indicava.
I tot de cotxes passant-me pels carrils del costat, inclús algun conductor amb cara d’esverat i fent gestos pitant-me.

Ara, un cop han passat un parell de mesos, et pots trobar de tot.
Va a dies, sempre és una sorpresa.
Mai saps quins límits de velocitat et trobaràs, ni quin “pollo” de trafic hi haurà.

El que més em fot és al tornar a casa:
- Més d’un cop han posat el limit a 40Km/h sortint per la Gran Via, amb 4 o més carrils bastant buits. (?!)
- Arribant a la C32 unes cues impressionants, perquè directament, dels 80Km/h et trobes el limit de 40Km/h i just al tram on es passa de 4-3 carrils a 2.

Però sabent que col·laboro a no contaminar i que es reduiran els accidents,
ja em sento més bona persona.
(Cal que digui que això era en to irònic?).

La solució que he trobat és acabar anant per alguna altra carretera que no té limit variable, i que de moment no agafa gaire gent.
Almenys allà hi ha un limit de 70Km/h, però sempre el mateix.

I de tant en tant vaig provant per la C32 o la C31, per veure que tal.
De moment, continua igual: Va a dies, sempre és una sorpresa.

D’aquí uns mesos ens vendran la moto altre cop que els resultats del Limit de Velocitat Variable són la hòstia.

Però segur que uns mesos més tard, pujarem una mica el llisto altre cop.

Quina serà la nova pensada?
Potser acabarem com en el gag d’ahir del PoloNews a Polònia.

“El conductor ha d’esbrinar a quant està el limit de velocitat”

Fa unes setmanes sortia la noticia que s’havien colat en una boda (via detectiu privat), i enregistrat un vídeo per fer-lo servir de prova.

De prova que al local s’estava violant els drets d’autor de les cançons que posaven al convit.

Al final, en aquest cas, també els hi va caure una multa a la SGAE per violació de la intimitat de la parella que es casava.

Però ara han trobat un nou filó verge, per recaptar una mica més…

No n’hi havia prou amb gravar-nos amb un cànon per cada dispositiu on tinguem possibilitat de posar-hi arxius amb drets d’autor. (CDs, DVDs, Càmeres de fotos-vídeo, Mòbils, memòries USB, disc dur, MP3, MP4, copiadores,…)
Que això ja te gràcia, et cobren el cànon perquè ja pressuposen que ho faràs servir per posar-hi copies privades d’arxius amb material amb drets d’autor de socis de la SGAE.
Perquè no és obligatori ser soci de l’SGAE per publicar material amb drets d’autor.

El que fa que em pregunti…
- Si ja has pagat el cànon, llavors és legal posar-hi arxius amb drets d’autor?
- On queda el dret a la presumpció d’innocència? (Constitució Espanyola de 1978, Capítol II, Article 24.2)

| Foto de El Confidencial |

Però tornant al tema.
Ara han trobat un nou lloc d’on recaptar diners: els disc-jockeys.

Veient la foto a primer cop d’ull pot semblar que la Policia estigui buscant drogues, o fent una petició d’algun tema…

Doncs no!

Paren la sessió de cop i revisen que els medis d’on es treu la música siguin originals.

(Per cert, per para la sessió cal una denuncia per via penal acusant d’ànim de lucre.)

No n’hi ha prou que les sales paguin el cànon a la SGAE per reproduir música amb drets d’autor.

La “Llei de la Propietat Intel·lectual” exigeix que procedeixi de copies originals.

Així que no està permès:

- Que sigui una còpia de seguretat d’un original, tot i poder demostrar que posseeixes l’original a casa, i tot i haver pagat un cànon al comprar els CD’s on has gravat una còpia de l’original.

Pots fer còpies de seguretat, però no per reproduir-les en public.

En públic, només els originals.

- Que sigui una sel·lecció de temes dels que en disposes els originals.

No es pot portar una sel·lecció de diferents orígens, per comoditat de no portar 10, 25, 50, 100 CDs originals.

- Reproduir MP3s, tot i ser legals i haver-los comprat en una botiga on-line.

Ni al haver-los passat a CD, tot i haver pagat el cànon anti-pirateria al comprat els CDs verges.

Ni tampoc MP3s creats de CDs originals, perquè no és el propi CD original que s’està reproduint en públic.

Podeu veure la noticia complerta a El Confindencial, tot i que la SGAE ja va informar que en aquest cas no va ser iniciativa seva.

No se perquè ho dubto, si envien detectius a bodes, fan pagar a les casetes de la fira d’Abril per les sevillanes que reprodueixen (o qualsevol altra música en qualsevol altra fira), i més coses per l’estil.

Han pensat en els enterraments?
Sempre acaba sonant alguna cançó…

I sort que el “Cumpleaños Feliz”, al menys en molts països, és de domini públic des del 1985.

Ja els agradaria a la SGAE que fos com a Estats Units, on els drets de copyright no s’extingiran fins al 2030.

Així podrien anar casa per casa, parant l’orella a la porta, per veure si es canta la cançó sense pagar els drets d’autor.