A Copenhaguen cal aixecar-se d’hora, perquè el sol surt vora les 7 del matí i a les 15 ja es fosc.
Equipats amb roba per no passar fred, la temperatura estava entre els 6ºC i 8ºC.
Es podia portar molt bé, si no fos pel vent que bufava no gaire fort però constant i feia que la sensació de fred fos més del que realment era.
Una visita obligada era “La Sireneta“.
Feta a mida real, i basada en el conte del danès Hans Christian Andersen.
El cap de setmana passat amb la Cristina i uns amics vam estar a Copenhaguen (København).
Tot just una setmana abans de la famosa cimera que comença dilluns vinent.
Però per pura casualitat, ja que fa mesos va sortir l’opció de fer un viatge aprofitant una oferta.
Mentre miràvem i triàvem el destí van quedar dues opcions: Copenhaguen i Estocolm.
Si, tots dos llocs ben lluny.
Finalment mirant llocs per veure, hotels, i altres detalls ens vam decantar per Copenhaguen, sense ser conscients que s’hi celebraria la cimera. En part potser millor, perquè hi hauria més ambient, més coses a veure, i sense tot el follón dels dies de la cimera.
Avui li ha caigut la primera dent a l’Ares.
Ja feia uns dies que se li bellugava i finalment… ha arribat el dia.
Aquest any, la classe de l’Ares son la civilització Celta, i per Carnaval tocava disfressar-se de Celtes.
Alguns pares podien acompanyar als nens de la classe, també disfressats.
I clar, ens va faltar temps…
La setmana passada vam estar a Sort.
Des de feia dies que ja venien anunciant molt fred pel cap de setmana.
No es per ser desconfiat, però com que moltes altres vegades van alertant i al final no passa d’una mica de fred, no m’ho acabava de creure.
I dissabte al matí ens vam aixecar amb el poble ben nevat, mentre encara nevava i veient com en tot el dia no parava.
Aquest diumenge passat hem fet una mica d’aventura.
Per celebrar els cumples de principis d’Octubre, que a la colla s’ajunten uns quants, vam anar a pujar pels arbres, tirar-nos per tirolines, lianes, ponts penjats,…
En definitiva, a fer una mica el cafre.
Els petits van poder fer un circuit infantil, i si anem a comparar potser se’n sortien força millor que els grans.
La Jana, que no era prou gran per aquest circuit, va poder provar la tirolina dels petits.
L’Ares no en va tenir prou amb el seu circuit i va voler provar la tirolina dels grans, de 100 metres de llargada.
Les dues com si res, com si ho fessin cada dia: Més, més, més!
Tard o d’hora havia de passar.
Ahir vaig arribar a la feina i el primer que em va dir el meu company va ser:
“Tens purpurina al front, i sota l’ull”
oops!
És el que te fer de Drag Queen per les nits, la purpurina no acaba de marxar mai.
Lo Bloc fa servir WordPress | Disseny del Tema per 'Blog Oh! Blog' | Entrades (RSS) i Comentaris (RSS).
