Ja fa temps que se’n sent a parlar, cap a la tardor apareixerà una “Scary Movie” feta a Espanya.
Agafant la idea de la serie de pel·licules dels Estats Units (fer una sàtira parodiant les pelis de terror del moment) però amb referències a pel·licules de por espanyoles, be, tampoc totes són de por.
Hi apareixeran parts de “Los Otros”, “Volver”, “El Orfanato”, “Alatriste”, “El Laberinto del Fauno”, entre moltes altres.
No se si aquest seria el títol ideal per aquesta entrada, però és el primer que m’ha vingut al cap, diverses vegades.
Tinc un petit “defecte”: se m’enganxen moltes paraules poc usuals o frases curioses de qualsevol lloc que després faig servir en situacions normals.
Diu la llegenda:
“Al recuperar tot el temps podràs marxar,
Ja no caldrà lluitar amb Lucifer,
Estaràs preparat per sortir a l’exterior.”
(Extret del Adhoc Journal Enternainment) 
Alguna cosa bona havia de tenir aquest merit esportiu.
Ja que a casa no ens agrada el futbol…
Quina era la millor hora per tornar a casa des de Sort?
Una estona abans de que comencés el partit, quan tothom (o la gran majoria) ja estaria a casa preparada per seguir-ho davant de la tele.
Havien aplaçat l’inici d’alguns concerts (tela!) perquè la gent pogués mirar el partit.
O sigui que pintava molt bé per no trobar trafic.
Ja fa mooolts anys que em mirava els Bad Taste Bears (Ossets de Mal Gust).
Per una cosa o per una altra mai me n’havia comprat cap.
I mira que n’hi ha una bona col·lecció i en diverses mides i formats…
(Edició de col·leccionista, nadalencs, grans, petits, clauers, obridors, tasses, bosses, packs,…)
…i un extens catàleg on triar i remenar.
Si no els coneixeu, són uns ossos en situacions i postures una mica pujades de to. Però sempre molt divertits, i molt ben fets i acabats.
I segons on el vulguis tenir, potser no és el millor element decoratiu.
Els Weezer m’han agradat de sempre.
De tant en tant treuen alguna cançó que et deixa amb una sensació de “bon rotllet”, i una melodia que s’enganxa.
Al nou single (Pork and Beans), de l’àlbum que ha de sortir la setmana vinent, han donat un pas més enllà en els seus experiments.
Al vídeo-clip de la cançó hi apareixen gent que s’ha fet famosa al YouTube.
Canten parts de la lletra imitant-se a ells mateixos en els vídeos que els van fer famosos.
Aquest vídeo-clip porta penjat pels propis Weezer tan sols una setmana (des del 23 maig), i ja s’ha vist vora 5 milions de cops. (D’aquí a quatre dies als Zappings)
Jo el vaig veure per primer cop el dijous passat, quan m’ho va passar en humphrey per correu-e.
Fa uns dies el Nogueira ens va re-enviar un correu amb aquest vídeo.
Una broma típica de càmera oculta, extret d’un programa d’humor de Rússia.
Cal mirar-lo fins al final…
Lo Bloc fa servir WordPress | Disseny del Tema per 'Blog Oh! Blog' | Entrades (RSS) i Comentaris (RSS).
